LOCUS AMOENUS, etimològicament “lloc idíl·lic” o “lloc amè”, és un tòpic literari llatí que vol reflectir un lloc idealitzat de seguretat i confort. La peça presenta una ficció molt senzilla: dos homes i una dona coincideixen durant una hora en el vagó d’un tren amb un destí tràgic. Inspirada en el relat El Túnel de Friedrich Dürrenmatt i la pel·lícula Europa de Lars Von Trier, aquesta situació  serveix de vehicle per posar en relleu els paradisos promesos i les seves contradiccions.

El final sempre és tràgic. I, en moltes ocasions, inesperat. No hi ha manera de predir la seva arribada. Cap senyal diví, cap indici. S’acaba i punt. I durant l’espera una successió de paisatges que somiem transformar en paradisos.  I l’humà desig de voler arribar a algun lloc. I l’humà desig de voler arribar més lluny, fins a convertir en permanent l’estat de trànsit. Durant aquest estat es succeeixen un seguit de converses i desitjos, intents d’entendre i fer-se entendre dins d’una estranya arquitectura del dia a dia on el “carpe diem” d’Horaci queda relegat a una tanca publicitària.

PREMI A LA MILLOR DIRECCIÓ – SKENA UP FESTIVAL KOSOVO 2014
 
creació i interpretació Mònica Almirall, Miquel Segovia i Albert Pérez Hidalgo // disseny de llums Alberto Rodríguez // disseny de so Joan Solé // producció Núria Segovia i Sarah-Jane Watkinson (UK) // una coproducció d’ ATRESBANDES, Festival TNT – Terrassa Noves Tendències/CAET, Vesc S.L. i Departament de Cultura (ICEC) // projecte amb residència a  CC Can Felipa, CC Navas, Espai MaragallMAC Birmingham amb el suport de Be Festival, Institut Ramon LLull, Embajada de España en Londres i la beca de recerca i creació del CONCA.
  
TNTlogo_irl_cat_color